Lluís Santapau neix a Vinaròs el 1906, fill de Josep Santapau, sabater del barri de la Barceloneta, i d'Emília Egea, natural de Vinaròs.
En 1919 entra d'aprenent a la confiteria de la seva germana gran. Inicia la seva afició i pren els primers contactes de forma casual amb el que serà la vocació de la seva vida: la pastisseria.
En 1921 es trasllada a Barcelona i, durant un període de quatre anys, canvia sovint de residència i d'obrador per tal d'aprofundir la seva formació en pastisseria.
En 1925 se'n va a viure a Palma de Mallorca, on assimila la tècnica especial mallorquina i se situa en càrrecs de responsabilitat inusuals per un noi de la seva edat.
Als 13 anys, acabada l'escola, entra a treballar com aprenent de pastisser. Als 15 anys es trasllada a Barcelona per treballar en diverses pastisseries. Allà busca superar-se continuadament i adquirir habilitats creatives en la decoració de pastissos.
En 1927 s'instal·la definitivament a Barcelona. Treballa en diverses pastisseries, com ara Forn del cel, o Monclús. Fins que li proposen fer-se càrrec de la direcció de l'obrador de Casa Llibre, on desenvolupa l'estil i les tècniques personals que va enriquint amb l'observació i la pràctica. Renova la decoració amb cornet aportant noves puntes de creació pròpies que permeten l'elaboració d'un ampli ventall de formes variades, aplicant-se tant en bombons com en la decoració de pastissos.
1934 Creació de la tècnica de les figures de xocolata
Dirigeix la Casa Mora Rosas de la Diagonal, que en aquella època era una de les pastisseries pioneres. És el precursor de les actuals mones de xocolata.
Crea les primeres mones de xocolata basades amb la composició de figures utilitzant l'ou com model subliminal per obtenir les escultures de xocolata. Introdueix nous elements decoratius com el sucre, l'ou,... que simulen aigua, vidre, blat, fruits, palla, fulles,... i desenvolupa la tècnica dels ous pintats amb paisatges, talment com si fossin quadres. Transforma elements tradicionals de la Pastisseria Catalana en objectes d'art que van més ellà del paladar. Aquí és on comença a compaginar l'art de la pastisseria amb la pintura. Els seus aparadors són plens d'art i de bellesa, i admirats per tots els companys d'ofici.
Revoluciona la decoració d'aparadors en xocolata, donant origen a una competició natural i popular entre les diferents pastisseries tradicionals que farà el delit del espectadors, gaudint de la creació noves figures i estructures que només de saber l'espectador que estaven fetes amb xocolata, despertava el remor dels estómacs de qualsevol infant i no tant infant.
Aquesta revolució pastissera, va despertar en la gent de Barcelona l'ànim de recórrer, com si d'una processió es tractés, els diferents aparadors de les Tradicionals Pastisseries i Xocolateries, veien com durant uns dies es transformaven en veritables obres d'art, tenint la xocolata com al seu principal denominador comú, i fent de Barcelona un dels principals Museus d'art Pastisser i Xocolater d'Europa.
Aquesta Festa Popular pels ulls i el paladar, es celebrava des de Sant Josep fins a la Pasqua Santa , i es ara, que hi ha moltes Pastisseries de Barcelona, que sense el ressò mediàtic que es va produir durant els anys 40 i 50 del segle XX, continuen decorant els seus aparadors amb veritables obres d'art, seguint al peu de la lletra, el que ja es una de les tradicions més importants de Catalunya.
En 1935 participa en revistes especialitzades del ram, com Portanveu , on se li va atribuir el títol de «Príncep de la confiteria». I més tard, a La pastelería práctica , i a La confitería española .
En 1939 a causa de la mobilització militar, es troba a Logronyo, i posa en marxa l'antiga fàbrica de caramels Vda. Solano.
En 1940 torna a Barcelona per reactivar Casa Mora, que havia tancat portes a causa de la guerra. I al cap de pocs anys crea la fàbrica de bombons Mora Rosas, sota la mateixa direcció. Comença la producció dels xiclets Arom, i tota mena de derivats de la xocolata.
En 1944 el fan protagonista d'un NO-DO on es mostren les seves tècniques de pastisser.
En 1950 s'independitza i forma l'empresa Ludomar SL, dedicada a l'elaboració de bombons i caramels. El seu prestigi es consolida en aquesta època.
En 1971 rep una Placa de Plata del Gremi de Pastisseria de Barcelona i del Sindicat Provincial d'Alimentació, Distintiu A, en reconeixement a la seva labor.
En 1974 es jubila i s'entrega plenament a la pintura, però es manté actiu en el camp de la pastisseria donant classes a les noves generacions del Gremi de Pastisseria de Barcelona.
En 1980 el Gremi de Pastisseria de Barcelona li lliura una altra Placa de Plata per la seva aportació a la pastisseria catalana. Se'l nomena Mestre Tècnic. També rep la Placa de Plata de l'Agrupació de Pastisseria d'Andorra. I la Medalla d'Or del Gremi de Pastisseria de Castelló.
En 1981 Diploma de la Generalitat de Catalunya, «Catalunya Avui».
En 1982 Ploma d'or de la revista La confitería española. Diploma d'Alimentària.
En 1985 rep les distincions següents: Medalla d'or del Gremi de Pastisseria de València. MAICOP 85; Placa de Plata de l'Associació de Confiters del Ferrol; Diploma del Gremi de Pastisseria de La Rioja; Diploma de Pastisseria Artística de Biscaia; Diploma Alimega.
En 1987 Medalla d'or Verge de Montserrat del Gremi de Pastisseria de Barcelona.
En 1989 Carta de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya.
En 1992 se sol·licita a la Generalitat de Catalunya la Creu Sant Jordi, amb el suport del Gremi de Pastisseria de Barcelona, altres gremis de diferents províncies i empreses de confiteria de la resta d'Espanya. Rep la Placa de Plata Mosa com a col·laborador en els Jocs Olímpics de Barcelona. La defunció Natural de Lluís Santapau deixa en suspens la resolució a la sol·licitud per a la Creu Sant Jordi , distinció que només s'entrega a Persones Celebres de Catalunya en vida.
1993 Reconeixement del títol de «Mestre de Mestres» del Gremi de Pastisseria de Barcelona.
El 6 de juliol de 1995, rep un homenatge al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde Pasqual Maragall, en reconeixement a la seva intensa labor d'investigació i d'innovació dins del camp de la pastisseria catalana, i per la seva contribució al renom internacional de l'art de la pastisseria del nostre país.
